1. Solitud, de Caterina Albert, “Víctor Català”
La narrativa en el Modernisme; tendències. La trajectòria literària de Caterina Albert:
contes i novel·la. Les concepcions literàries: realisme, naturalisme, simbolisme; realitat
i subjectivitat. Solitud. Composició i publicació. Estructura i capítols: autonomia i enllaç.
La trajectòria de la protagonista. Elements simbòlics de l’estructura. El punt de vista
narratiu. Mila: desig de realització personal i fracàs. El desenllaç de la novel·la. Mila i
els altres personatges: atracció (Arnau), maternitat (Baldiret), idealització (Pastor),
repulsió (Ànima). La figura del Pastor i la relació amb la natura; el Pastor com a artista.
L’Ànima: les forces negatives de la natura. El paisatge: descripció i valors simbòlics.
La plana i la muntanya. Somnis, símbols i motius recurrents.
2. Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter
El teatre en el Modernisme. El regeneracionisme vitalista. La influència d’Henrik Ibsen.
Aigües encantades com a adaptació d’Un enemic del poble d’Ipsen: paral lelismes.
Estructura dram tica. El personatge de Cecília. Conflicte individual i conflicte col·lectiu;
conflicte generacional i conflicte ideològic. Les forces immobilistes i reaccionàries i les
forces de progrés. Oposicions ideològiques: tradició i modernitat, religió i raó ,
obscurantisme i ciència, ignorància i coneixement, camp i ciutat, acció i inacció , vida i
mort, fatalitat i transformació . Vergés i el Foraster: actituds davant la tradició i la
natura. Vitalisme i regeneracionisme en Cecília i el Foraster. Elements simbòlics
(l’aigua, l’ocell, la tempesta).
3. El cor quiet, de Josep Carner
El cor quiet en la biografia i la trajectòria poètica de Carner. La poètica de Carner i
l’aproximació al postsimbolisme. L’estructura del llibre: caràcter i temes de les cinc
parts; la trajectòria des de la inquietud al seny. “Les nits”: la nit, la interrogació
metafísica i religiosa, el camí cap al seny; . “Els arbres”: descripció i humanització de la
natura. “Les estampes”: el poeta i la contemplació del món exterior; l’ordenació segons
el cicle de les estacions. “Les adreces”: poesia de circumst ncies i reflexió sobre la
vida. “L’assenyament”: l’actitud madura davant la vida i l’adquisició del seny. Aspectes
formals: formes mètriques convencionals (sonets, cançons) i assaig de noves formes
(especialment a “Les nits”: poemes sense estrofisme regular i amb versos polimètrics).
4. Ball robat, de Joan Oliver
Joan Oliver i “Pere Quart”
Teatre, narrativa i poesia. El teatre d’Oliver: trajectòria,
etapes, models. Comèdia burgesa, teatre compromès, crítica social. El teatre com a
fenomen social. Obra original i traduccions. Ball robat. Datació i context. El punt de
partida: la narració Escena d’alcova. Estructura dramàtica. Els personatges: les tres
parelles. Caracterització personal i social. El món interior dels personatges. Sentit del
títol. El conflicte plantejat i el desenllaç. Els temes: amor, felicitat, frustració, atracció,
el pas del temps. Paraula i acció.
5. Vent d’aram, de Joan Vinyoli
La trajectòria poètica de Joan Vinyoli. Orígens: postsimbolisme. Evolució : introspecció ,
recerca interior, dissolució de la forma, to conversacional, realitats pròximes. La
poètica de Vinyoli: la poesia com a coneixement i forma de vida. L’actitud moral del
poeta. Vent d’aram. El títol: imatge i valor simbòlic. Estructura: poema-pròleg (“Amb
ronca veu”) i tres parts. “Amb ronca veu”: figuracions del poeta (l’arbre, el gall).
Primera part: el pas del temps, el record. Les imatges de la natura. Valor simbòlic de
les imatges. L’autoconeixement. Segona part: el tema amorós. Desig, descoberta i
recomençament. Tercera part: la mort com a tema principal. Les formes poètiques. To
conversacional i sentenciós.
6. Feliçment, jo sóc una dona, de Maria Aurèlia Capmany
La trajectòria literària de Capmany. Les obres de maduresa. Realisme i psicologisme.
Feliçment, jo sóc una dona (1969). Procediments: la novel·la com a autobiografia
fictícia. El temps de l’escriptura: Mallorca, relació amb l’editor. El temps narratiu:
autobiografia. El model invocat: Moll Flanders, de Daniel Defoe (els títols de capítols
homenatgen la tradició anglesa). Els ambients socials vistos a través de la
protagonista-narradora. La societat catalana i els mons socials i ideològics retratats en
la novel·la (barris pobres, burgesia industrial, baixos fons, etc.; catolicisme,
sindicalisme, filantropia, etc.). La protagonista. Progressió vital, independència, valors
morals, amor i sexe. Relació amb el títol. Els personatges secundaris en relació amb la
protagonista.
